Les referències més antigues dels primers pobladors de San Gregori es remonten a 500.000 i 400.000 anys d’antiguitat, al Paleolític Inferior. Posteriorment, s’han trobat indicis al cim de Sant Grau de l’existència d’un poblat ibèric als segles III i II ac, així com restes romanes que evidencien els primers assentaments a la plana de Sant Gregori.
A partir del S. IX trobem les primeres notícies documentals sobre Sant Gregori, i l’organització de les poblacions al voltant de les parròquies, en plena edat mitjana i que al s. XI donaria pas al feudalisme i els dominis senyorials.
Al segle XIX començà a formar-se l’actual nucli urbà de Sant Gregori, a frec del vell camí ral de Girona a Sant Martí de Llémena, i que passava per l'actual carrer de Baix. Amb la guerra civil, Sant Gregori com d’altres poblacions, pateix greus danys en el seu patrimoni i perd el seu nom originari pel de Tudela de Ter, tot i que recuperaria en el període democràtic.
Amb la democràcia el municipi assumeix un important creixement urbà i demogràfic que ha afavorit la dotació de serveis públics i l'activitat empresarial de Sant Gregori, assumint la funció de capitalitat en una zona de gran valor natural i paisatgístic com és la vall de Llémena.
